Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. floc
veure  2. floc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLOC m.
|| 1. Petita porció de llana, cotó. seda o altra matèria textil; cast. copo, guedeja. Cotons en floch de Xipra, Tar. preus 47. Igual an el floch de llana | que deixa la ovella al bosch, Cases A., Poes. 9.
|| 2. Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn; cast. fleco. Dos parells de regnes de la mula de la senyora reyna e per fer botons e flochs en aquells, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). Un coxí... ab botons e flochs als caps, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Altra touallola... ab flochs als caps de seda vermella, doc. segle XV (arx. de Montblanc).
|| 3. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc.; cast. borla. Si és mestre en theologia, ab lo floch blanch; si en cànons, ab lo floch vert, Sermons SVF, ii, 163.
|| 4. Veta lligada formant baga, sia per a subjectar, sia per a adornar una peça de vestit; cast. lazo. Un tafetà al radedor de la corona que's terminava en un gran floch sota del pits, Lacavalleria Gazoph. Amb flocs lo lliguen, cintes i garlandes, Canigó ii.
|| 5. Porció petita de cabells; cast. guedeja, mechón. Los flochs de sa cabellera | s'adressan sobre son cap, Camps i F., Poes. 82.
|| 6. fig. Borralló; porció despresa d'una massa de neu, de foc, de núvol, etc.; cast. vellón, lengua. Suau cahia | pluja de foch a grans e amples flochs, Febrer Inf. xiv, 29. Vegí a Llevant estendre's la boreal aurora | en flocs vermells i rossos, Atlàntida iii. Volaven flocs d'encens, Riber Sol ixent 18. Una espessa boira que esblenava sobre el cel ses grenyes caragoladisses; de sobte un dels seus flocs més alterosos s'ablamà com un encenall, Ruyra Parada 61.
|| 7. fig. Porció espessa despresa d'una massa líquida; cast. vellón. Pel trauet de l'anca li regalava cuixa i cama avall un floc de sang, Víct. Cat., Ombr. 86. Especialment: a) Senyal deixat per l'excrement als calçotets o a la camisa (Tortosa, Val.); cast. albarán.
|| 8. pl. Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar (Ripoll, Empordà, Gir., Costa de Llevant, Badalona, Tarr., Manacor, Felanitx); cast. virutas.
|| 9. Conjunt de dos o més fruits o llegum units pel capoll. Es diu principalment de les faves (Conca de Tremp) i de les avellanes (Camp de Tarr.); cast. fajo.
|| 10. Conjunt d'alguns animals; escamot, ramat petit (Tortosa, Xerta, Mall., Men.); cast. hatajo. Jurà ha ell sobre aquesta paraula e pres X camells del floch de son senyor. Bíblia Catalana de París, 12 (ap. Balari Dicc., però és dubtós si no és errada de còpia per folc). «M'agrada anar a sa fira per veure aquell floc de mules que hi menen».
|| 11. fig. Esplet, conjunt d'algunes coses (mall.). «Te pegaré un floc de pinyes!». «Hem fet un floc de rialles»: hem rigut molt i de bona gana.
|| 12. fig. Floc de vent: cop de vent, acte de bufar fort el vent (Santanyí). «Damunt es cap de Ses Salines hi havia un floc de vent terrible».
|| 13. Peix de l'espècie Cepolidae cepola (Mall.). (V. veta).
    Loc.
—a) Anar a algú amb flocs: anar-li amb cançons, amb coses que no l'interessen (Mall.).—b) Pensar-se que una cosa són flocs i violes: pensar-se que és molt fàcil, que no té dificultat (Mall.).—c) Penjar-ne un bon floc a algú: malfamar-lo o censurar-lo severament (Cat.).—d) Ja te'n cau un bon floc!: es diu a algú quan ha fet una cosa que no havia d'haver fet (Empordà).
    Refr.
—a) «Es floc ha de dir amb ses castanyetes»: cada cosa ha d'estar adequada a les que l'han d'acompanyar (Mall.).—b) «Qui no li agrada, que hi posi flocs»: es diu referint-se a una cosa que és impugnada o mal vista d'algú (Mall.).—c) «Flocs i castanyetes umplen sa terra d'herbetes»: vol dir que els excessos en bons vestirs i divertiments són causa que no es treballi el que caldria, i per tant, que les famílies decaiguin (Mall.).
    Fon.:
flɔ́k (pir-or., or., occ.); flɔ̞́k (val., bal.); flɔ̞́с (Palma, Manacor, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: flocàs, flocarro, flocatxo.—b) Dim.: floquet, floquetxo, floquel·lo, floqueu, floquiu, flocarrí.—c) Pejor.: flocot.
    Sinòn.:
|| 1, borralló;— || 3, llaç;— || 7, encenalls, borrumballes, reganyols, burballes;— || 9, escamot, escabotell.
    Etim.:
del llatí flŏccu, mat. sign. || 1.

2. FLOC m., nàut.
Vela triangular que va subjectada a l'arbre de proa i per l'altre cap al botaló de floc, per damunt el bauprès; cast. foque. En els llaüts, cadascuna de les tres veles triangulars (floc gros, floc segon i floc petit o menjavents) que s'estenen al llarg i per damunt del bataiol; no solen desplegar-se totes al mateix temps sinó en cas de molta necessitat per mal temps. Floc volant: floc que s'hissa provisionalment, sia aprofitant un estrai volant, sia posant-hi drissa, amura i escota per hissar-lo amb un botó del masteler i deixar-lo immediat al floc d'ús permanent (Palma). Passa un bergantí, en popa, com una daina, un floc voleiant, Pla Coses 43.
    Loc.
—a) Flocs i banderetes: abundància d'adorns i coses inútils (Mall.).—b) Portar més flocs que una barca en mal temps: anar molt endiumenjat (Vinaròs).
    Fon.:
flɔ́k (or.); flɔ̞́k (val., bal.).
    Etim.:
del suec fock o del danès fok, mat. sign. segurament per conducte del fr. foc o de l'it. flocco, mat. sign.