DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FLUIX m.
|| 1. Vessament abundant d'un líquid, especialment per secreció excessiva; cast. flujo. Fluix d'orina: incontinència d'orina. Fluix de sang: hemorràgia. Fluix de ventre: diarrea. Fluix blanc: leucorrea. Vench flux de ventre al senyor duch, doc. a. 1375 (Roca Medic. 89). Tres mals no són plants: flux de ventre, cadarn e mal de cap, Libre de tres, no 100. Lo blanch d'ou restreny lo fluix de sanch del nas, Agustí Secr. 156.
|| 2. fig. Fluència, acte de sortir amb facilitat; cast. flujo. Fluix de paraules: afluència, abundor de paraules.
    Fon.: flúʃ (or., bal.); flúјʃ (occ., val.).
    Var. form.: flux.
    Etim.: del llatí flŭxu, ‘raig, vessament’.

2. FLUIX, FLUIXA adj.
|| 1. Que no tiba o no estreny fort; cast. flojo. Lo bacinet staua fluix, Tirant, c. 65. Sien cosits los labis ab costura fluxa, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 2. Cabra o ovella fluixa de munyir: la que es deixa munyir fàcilment, que totd'una li raja la llet. Fluix de boca o de llengua: el qui xerra molt. Fluix de molles: el qui xerra massa o fa sovint ventositats (Barc.). Fluix de pestell o de baldelló: que té incontinència d'orina (Val.).
|| 2. Blan; que no és dur; que es deixa penetrar o tallar fàcilment; cast. blando, tierno. Onze onzes de seda, la mitat és negra fluxa e l'altra és groga e vermella fluxa e torçuda, doc. a. 1450 (Arx. Gral. R. Val.). Sabó fluix: sabó pastós o gairebé líquid. L'estornell, la coua-rotja y el ropit, llur cant és moniton, la carn fluixa, la ploma flonja, Rosselló Many. 72.
|| 3. Dèbil; mancat de força, de vigor; cast. flojo. No ignor que la mia força és poca, l'enginy curt e la memòria fluxa, Metge Somni ii. Tirant conegué que los colps que lo caualler daua eren molt fluxos, Tirant, c. 74. «He arribat a curar-me, però estic molt fluix». Vi fluix: vi que té pocs graus d'alcohol. Veu fluixa: veu poc intensa, que se sent poc. Sa veu fluxa, desmayada, se fonia, Galmés Flor 73. Any fluix: any escàs de producció (de collita, de rendiment econòmic, etc.). L'estiu havia estat fluix i l'hivern es presentava magre, Pla CV 78. a) usat adverbialment: Flux me penit, car dolor no m'agreuja, Ausiàs March cxvii. Qui espolsa no pega fluix, Salvà Poes. 73.
|| 4. Mancat de fermesa, de constància; cast. flojo. Ànimo fluix, ànimo dèbil, Lacavalleria Gazoph. No llegeix cap periòdich | d'es calents ni d'es més fluxos, Aguiló Poes. 157. Temporada fluixa: temporada en què es fan poques vendes, pocs treballs, etc. La fuga dels vanos havia passat com una exhalació... Temporada més fluixa may del món l'havia vista, Pons Auca, 201.
|| 5. Curt d'enteniment (Manacor); cast. tonto. «Que ho ets, de fluixa, fieta!»
|| 6. (substantivat) m. Part fluixa d'una cosa. Especialment: a) La part porosa, no pedregosa, d'un camp (Mall.).—b) Defecte de les xarxes, que consisteix en la formació de bosses en el tel i que es produeix en prendre alguna de les peces del teler una major quantitat de fil del que correspon (Barc.).—c) En certs jocs de cartes, la circumstància d'esser d'un mateix pal totes les cartes que té un jugador; cast. flus. Que'l joch no u comporta, car juguen al fluix, Proc. olives 2050.
    Loc.—a) Per un fluix: (ant.) provisionalment; de moment. Fonch proposat quanta necessitad té lo campanar de cubrirse per poder tocar al temporal, y si per un fluix se'l cobriria de fusta, doc. a. 1605 (Segura Hist. Sta. Col. 185).—b) Per un fluix: com una cosa de no res (en sentit irònic o per antífrasi, aplicat a coses excessives). «Quants músics han vingut?—Trenta, per un fluix; ves on els allotjarem!» (Montblanc). Això no surt cada dia per un fluix, Casellas Sots 29.—c) De fluix: sense reflexió, per lleugeresa; cast. de ligero. «He cregut tot això de fluix».—d) Trobar fluix: no trobar dificultats o oposició. Vejent n'Erill que encare no troba fluix, ja pactes ben honrosos proposa al punt, Costa Agre terra 175.
    Fon.: flúʃ (or., bal.); flúјʃ (occ., val.).
    Intens.: fluixet, -eta; fluixot, -otc; fluixíssim, -íssima; fluixeu, -eua; fluixiu, -iua; fluixó, -ona.
    Sinòn.:— || 2, blan, moll, tou;— || 3, dèbil, feble.
    Antòn.:— || || 1, 2, 3, 4, fort;— || 2, dur.
    Etim.: del llatí flūxu, mat. sign. || 1.