DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOCUS m., neol.
Punt on neix o d'on procedeix una cosa expandible, o on coincideixen coses provinents de diversos punts; cast. foco. Especialment: a) Punt on convergeixen els raigs de llum, de calor, etc., després de reflectits o refractats (focus real).—b) Punt d'on sembla provenir un feix de raigs divergents (focus virtual).—c) geom. Punt la distància del qual a qualsevol dels punts d'una corba es pot expressar en funció racional i entera de les coordenades d'aquests punts.—d) fig. Punt on es forma i d'on s'escampa una malaltia, un ideal, un procés físic o moral. «Aquest carrer tan brut és un focus d'infecció». «L'escola ha d'esser un focus de patriotisme». Una gran ciutat, focus nacionalista dels lavinians, Espriu Lab. 78.
    Fon.: fɔ́kus (Barc., Val., Palma). En el llenguatge quotidià predomina la forma foco, per castellanisme.
    Etim.: pres del llatí fŏcus, ‘fogar’.