Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fogó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOGÓ m.
|| 1. Fogar; suport on es col·loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible; cast. fogón. N'hi ha de moltes formes i sistemes. Fogons alts: els fogars fixats damunt un massís d'obra, que té una obertura lateral de comunicació amb aquells per a deixar pas a l'aire necessari per a la combustió. Fogó portàtil: pot esser de metall i de pedra refractària, apte per al foc de llenya o de carbó o per a la calefacció elèctrica o de gas. Un fogó de ferro ab corrioles, doc. a. 1410 (Alós Inv. 18). Pres de la cendra del fogó e mes-se'n sobre lo seu cap, Eximplis, i, 115. I dels fogons ardents i les graelles | muntaven les olors pel fumeral, Alcover Poem. Bíbl. 52.
|| 2. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega; cast. oído, fogón. Fent-los provar després de posada si basta la dita metxa al fogó, y després destapar lo fogó ab bon ayre, desperar, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17). Importa molt tingan lo fogó ben arrimat al caragol de la culata, Barra Artill. 123.
|| 3. Atuell de terrissa per a portar foc al llit (Lluçanès); a Olost té tres rebaves a la vora i és anomenat fogó de merlets (ap. BDC, xx, 212).
|| 4. Cep podat de tal manera que queda en forma de trípode o fogó de tres peus (Camp de Tarr.).
|| 5. Cadascun dels dos extrems de la boca de l'aixada (Gandesa).
|| 6. Anus (Val., Al.).
    Loc.
—a) Menjar-se els ferros dels fogons: menjar molt i de tota mena de cosa; tenir gran fam (Mall.).—b) Prendre de fogó una cosa: no obtenir-se, no sortir bé (Mall.).—c) Sortir de fogó o Eixir-se de fogó: perdre la moderació, especialment per un accés d'ira. Saltà de fogó de tal manera qu'acabà pegant-li una bofetada formidable, Oller Bogeria 154. No m'esquerdis lo respecte; mira que m'he exit de fogó, Vilanova Obres, xi, 28.—d) Treure de fogó: fer perdre la paciència. Una petita observació, que li féu l'Agneta, va treure'l de fogó, Oller Bof. 72.—c) Jeure es gat dins es fogons: estar els fogons sense foc; no coure's menjar (Mall.). «A Ciutat hi ha mossons | que duen guants tot lo dia, | i en venir devers migdia | es gat jeu dins es fogons» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
fuɣó (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); foɣó (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: fogonàs, fogonarro, fogonot.—b) Dim.: fogonet, fogonetxo, fogonel·lo, fogoneu, fogoniu.
    Etim.:
derivat de foc.