Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fogaina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOGAINA o FOGANYA f.
|| 1. Cavitat descoberta per dalt i amb forat lateral ran de terra, practicada en un prisma d'obra, per a fer-hi foc de llenya i bullir caldera o perola, escalfar-s'hi, coure peces de terrisseria, etc. (pir-or., or., occ., bal.); cast. fogata, fogón. La vella bruixa,... s'aixeca de la foganya, Costa Trad. 97. Hi havia la foganya sota una gran campana ab pinte, Galmés Flor 152. Allí hi ha fogayna y'ns escalfarem, Ruyra País pler 104
|| 2. Enfony que hi ha a la cuina, darrera el fogó, per a posar-hi la cendra i el caliu sobrer (Mall.); cast. cenicero.
|| 3. Fogó compost de dues pedres (Alaior, Migjorn Gran).
|| 4. Habitació on es fa la bugada (Falset, ap. BDC, xx, 269).
|| 5. Foguera; foc gros (Llofriu, Tortosa); cast. fogata, hoguera. Quan ne fou un tros enllà ya veu cremà la fogayna, cançó pop. (ap. Milà Rom. 253).
    Fon.:
fuɣáјnə (Vallespir, Cerdanya, Plana de Vic, Barc., Camp de Tarr.); foɣáјna (Andorra, Pont de S., Tortosa); fuɣáɲə (Gir., Empordà, Manresa, Costa de Llevant, Igualada, Sóller, Men.); foɣáɲɛ (Balaguer, Ll., Pla d'Urgell); foɣáɲə (Inca, Llucmajor); foʝέ̞ɲə (Palma, Manacor, Felanitx).
    Etim.:
del llatí *focanĕa, ‘foguera’, ‘pertanyent al foc’, derivat de fŏcus ‘fogar’.