FOGALLEJAR v. intr. Llençar vives flames amb intermitència. Dins la foscura | a Amor li plau fogallejar, Carner Monj.13. Com fogalleja pels aires la torxa de ton plaer insabut, Himeneu!, Carner Ofrena 96.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.
fogallejar