Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fogar
veure  2. fogar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FOGAR m.: cast. hogar.
|| 1. Lloc on es fa el foc per a la calefacció o per a la cocció d'aliments o d'altres coses. Llenyes pel fogar dispostes, Alcover Poem. Bíbl. 18. Especialment: a) La part d'un aparell d'escalfar en la qual hi ha el foc, i que sol tenir per soler un engraellat damunt el qual es posa el combustible, i pels intersticis del qual té accés l'aire per a afavorir la combustió.
|| 2. a) Llar (Benassal). Ton lluminós fogar és sa alegria, Llorente Versos, i, 167.—b) Casa habitada. En la pau de mon fogar, Bayarri Vicent. 37.—c) fig. Lloc on hi ha i des d'on irradia o es propaga una activitat bona o dolenta, un mal, una malaltia, una influència, etc. Fogars de la cultura catalana, Obrador Arq. lit. 10.
    Loc.
—a) No tenir casa ni fogar, o Estar sense casa ni fogar: no tenir casa pròpia, esser molt pobre, no poder-se soplujar o refugiar (Mall., Men.).—b) No estar en casa ni en fogar: dur una vida erràtica, no tenir permanència en un lloc determinat (Mall.).
    Fon.:
fuɣá (or., men., eiv.); foɣá (occ., mall.); foɣáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí focāre, mat. sign.

2. FOGAR v. tr.
|| 1. Encendre, calar foc, especialment als formiguers o boïcs; cast. encender, pegar fuego. Sembla qu'hayguin fogat bohics arreu!, Girbal Pere Llarch, 86.
|| 2. ant. Ofegar. Per la corrupció dels testimonis ueritat se'n foga e és opremuda, Usatge 148, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 308).a) Fogar-se el blat: recremar-se pel sol (Segarra, Urgell).
|| 3. Afollar un niu; dur-se'n els ous o els aucellons que hi ha dins el niu (Lloseta).
    Fon.:
fuɣá (or.); foɣá (occ., mall.).
    Etim.:
derivat de foc, o tal vegada del llatí *offŏcare ‘ofegar’.