Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  foguejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOGUEJAR v.
|| 1. intr. a) Treure foc; cremar com foc; cast. echar fuego. Ab quantes ardors foguejen o flamejen, Collacions 246 (ap. Aguiló Dicc.). El sol fogueja a contraclaror, Ruyra Parada 76.—b) fig. Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència; cast. fulminar. Y com llamp rebatuda per fèrrea mà, una clava | volà a aterrar el monstre pels aires foguejant, Atlàntida viii.
|| 2. tr. Sotmetre a l'acció del foc; cast. foguear. Especialment: a) Gravar amb foc. Vint y sis ferros per foguetjar llibres, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 210).—b) Aplicar ferro roent o altre cauteri.—c) Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc. Los tarragonins des de les muralles foguejaven als enemichs, Martí, Lo caragirat, 152 (ap. Balari Dicc.). Sols tres o quatre es mostraven coratjosos, foguejant des de trinxeres improvisades, Vayreda Puny. 227.—d) Avesar homes o animals al soroll i estrall de les armes de foc.—e) fig. Avesar, exercitar en coses difícils. «El meu noi està ben foguejat en qüestió de portar plets».
    Fon.:
fuɣəʒá (Barc.); foɣeʧáɾ (Val.); foʝəʤá (Palma).
    Etim.:
derivat de foc.