DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATFOLGAR v.
|| 1. intr. o refl. Divertir-se, prendre gust; entretenir-se plaentment (val., bal.); cast. holgarse. «Diuen que es riure i folgar | és un punt de passatemps; | si et cases i no l'avens, | mon conhort serà plorar» (cançó pop. Mall.). Folgar qui hi cuyda, | suor de mort | sens may deport | en si remira, Spill 8510. Lo traydor... no podia reposar ni folgar, anaua de un cap de casa en altre, Villena Vita Chr., c. 141. La major part venen al spectacle y folguen y se alegran de la vista, doc. a. 1565 (BSAL, vii, 102). Temps enrera | folgaven elles fent dany, Costa Trad. 62. Especialment: a) Dir folgues, coses agudes i festives; cast. bromear.—b) Tenir acte carnal. Se'n va folgar ab ella tota aquella nit ab molt gran plaer, Boades Feyts 305.
|| 2. tr. Alegrar qualcú parlant-li de manera agradable o de coses que li plau d'oir (Empordà); cast. halagar. «A la noia l'han folgada molt del seu prometatge».
|| 3. intr. Estar en repòs, no treballar; cast. holgar. Yo dich que la terra aquella sta viua | la qual lo pagès may dexa folgar, Proc. olives 1164. Aprés que Indis hagué folgat y reposat, Isop. Faules 4.
Fon.: fuɫɣá (or., men., eiv.); foɫɣá (occ., mall.); foɫɣáɾ (val.).
Etim.: del llatí fŏllĭcare, ‘manxar, moure's com una manxa’.