DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOLRAR o FORRAR (i aforrar). v. tr.
|| 1. Cobrir una cosa, especialment per sa part interior, a fi de reforçar-la o donar-li més gruix o consistència; cast. forrar. Un capell tartaresch folrat de sendat, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. i, 210). Una toalola folrada de uert, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Tela costança... per obs de folrar la bardilla o bardó en les cubertes e capitral de les selles, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). Mantell de carmesí forrat de herminis, Tirant, c. 26. De vays forrada la cortapisa, Spill 11828. No les puguen aforrar de pells, Regla St. Francesc, a. 1614, pàg. 111. Dins d'una gran caxa folrada de gutaperxa verda, Oller Fig. pais. 19. Especialment: a) ant. Cobrir els murs amb palissada o altre material per fortificar-los o fer-los menys accessibles als atacs. Lo mur primerament s'a a forrar de fora o dins... ab palench alt qui's faça per un pas o dos luny del mur, Eximenis, Crestià, c. 311 (Congr. Cor. Ar. 808).—b) nàut. Posar i clavejar les taules o planxes de forro d'un vaixell.—c) nàut. Cobrir una corda amb piola enrevoltada estretament per fer aquella més forta i defensar-la del fregadís.
|| 2. per ext., Cobert d'una cosa (vegetació, etc.) que sembla un folro; cast. forrado. Les pedres emmorenidas pel temps y forradas sà y enllà pel tè bord y la molsa, Pons Auca 15.
|| 3. Abrigar bé, guarnir de molta roba interior, en defensa contra el fred; cast. forrar. «Vaig ben folrat». «Eixe només s'aforra a la calor» (val.).
|| 4. refl. Omplir-se de menjar o de beguda, atipar-se; cast. rellenarse.
|| 5. refl. Guanyar molt i de pressa; enriquir-se en poc temps; cast. hincharse. Es majordom tayà pinàs y boschs, y fé quanta destrossa pogué per forrar-se, Roq. 37.
|| 6. fig. Cobrir, desfressar; dissimular la vertadera manera d'esser; cast. disfrazar, forrar. Amb pòlisses forrats d'homos de bé, Ignor. 33. Forrar-se de poca vergonya: prescindir dels sentiments de vergonya per a poder aconseguir alguna cosa.
    Fon.: fuɫrá, furá (or.); foɫrá, forá (occ.); foráɾ (val.); forá (mall.); furá (men.).
    Etim.: derivat de folre.