Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fonament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FONAMENT m.: cast. fundamento.
|| 1. Part de l'edifici situada sota terra i que serveix de sosteniment a aquest (S'usa sovint en pl.). Los fonaments covenen esser enans que la cambra, Llull Doctr. Puer. 13. La casa sta sobre los fonaments, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5. Negú no pot obrar algun fort castell si posa los fonaments en arena, Tirant, c. 317.
|| 2. Base, allò sobre què descansa una cosa. Que los dits boneters hagen ha tenir los bonets de color ab fonament e peu de blau, doc. a. 1483 (BSAL, vii, 236). No sents del vell imperi los fonaments cruixir?, Caymari Poem. Const. 58. Especialment: a) Raó principal, motiu en què descansa una opinió, doctrina, creença, sospita, etc. Pus que tenen la ley vella qui és fonament de la noua, Llull Felix, pt. i, c. 11. Tots emperò lo fonament han pres de nostre pare Galient, Cauliach Coll., pròl. No tenia cap fonament aquell temor, Rosselló Many. 38. Amb fonament: amb motiu o raó suficient. Planyia a la Rossa, a la que suposava, ab fonament, trastornada encara, Pons Auca 179.—b) pl. Principis bàsics d'una doctrina. Ni'ls has ensenyat los fonaments de la fe, Eximenis Conf. 10.
|| 3. Formalitat, solidesa que mereix confiança. «Un home sense fonament» (Fabra Dicc. Gen.).
    Refr.

—«Sense fonaments no hi hauria cases»: es diu per indicar que quan una cosa es diu i es torna a dir, sol esser perquè hi ha part de veritat.
    Fon.:
funəmén (or., eiv.); fonamén (occ.); fonamént (val.); fonəmént (mall.); funəmént (men.).
    Etim.:
del llatí fŭndamĕntum, mat. sign.