Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fons
veure  2. fons
veure  3. fons
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FONS m.: cast. fondo.
|| 1. La part inferior d'un recipient, d'una cavitat; superfície inferior damunt la qual descansa allò que hi ha dins el recipient o cavitat. Vaxells qui no han fons, Metge Somni iii. Se haurà a mudar doga o fons, Mostassaf 99. Vaxell de vidre havent dos forats, la un en lo cap e lo altre en lo fons, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 4. Mira al fons de l'abisme, Canigó viii. En el fons d'una vall, Rosselló Many. 23. Especialment: a) Superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua de la mar, d'un riu, d'un estany, etc. Ab escandall yo cerch tot fons e tente, Ausiàs March lxxvi. Mar (pou, llac, etc.) sense fons: molt profund, que no se li troba fàcilment el fons. Treure fons: submergir-se fins a agafar grapats de sorra o terra del fons de l'aigua. Com a vaxell qui és tot ple d'aygua en lo fons de la mar, Llull Cont. 333, 12. Anar a fons: submergir-se, descendir dins l'aigua fins a reposar en el fons. Temerosa com ells d'anar a fons, Atlàntida introd. Tirar (o llançar, i ant. metre) a fons. Desbarataren y meteren a fons cinch galeres, Pere IV, Cròn. 307. Donar fons: fondejar una embarcació.—b) Profunditat, distància entre la superfície superior d'una massa líquida i la sòlida que la sosté. «No nedis aquí, que hi ha molt de fons». «En aquesta part del port no hi ha prou fons per atracar-hi el vapor».
|| 2. La part més interna, oposada a l'entrada. Amfiteatre al fons del qual se troba la montanya de Mont Bagur, Verdaguer Exc. 59. Al fons de la cambra porta a la padrina | el vas ple d'escuma, Alcover Cap al tard 8. Especialment: a) El camp d'una tela, paper, post, etc., damunt el qual són pintades o dibuixades les figures. Jo no tinch altre fons per a pintar sino la paret, Lacavalleria Gazoph. Es perden en el fons de lila del seu vestit, Ruyra Parada 84.
|| 3. Cabals; allò que es posseeix en moneda o que es pot amonedar. Aquest mercader té gran fons o gran cabal, Lacavalleria Gazoph. «Els fons que tenim no basten per a una empresa tan gran». «Estic malament de fons».
|| 4. fig. La part més íntima o profunda (d'una persona, d'una situació moral o intel·lectual, d'una qüestió). Jo conech son fons o natural, Lacavalleria Gazoph. «És un home de bon fons, però mal educat». Del fons de ses entranyes, Canigó iv. Em sembla que el guardo en lo fons de mon cor, Guinot Capolls 96. En unes i altres se'n destaca sempre un gran fons de bondat, Serra Calend. folkl. 180. «En el fons, no hi ha més que enveja». Estudiar a fons una qüestió, un assumpte: estudiar-lo profundament, fins a les raons íntimes.
    Fon.:
fóns (pir-or., or., occ., val., bal.); fónzə (Ross., Vallespir, Alt Empordà, Olot).
    Sinòn.:
(castellanisme): fondo.
    Etim.:
del llatí fŭndus, mat. sign. || 1.

2. FONS prep.,
var. dial. de fins (Pego). (V. funs).

3. FONS
Llin. existent a Barc., Artés, Vinaròs, Cast., Val., Carcaixent, Favareta, Dénia, Al., Crevillent, Mall., etc.