DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FONT f.: cast. fuente.
|| 1. Raig d'aigua que brolla de la terra. Sabets tots los flums e totes les fonts, Llull Cont. 22, 6. Les clares fonts mesclant-se ab la arena, Tirant, c. 472. Rieronets hi llisquen i fonts arruixadores, Atlàntida ii. Font constant: la que raja sempre. Font intermitent: la que només raja a temporades. Font encantada: la que no raja (Eiv.). Font termal: la d'aigua calenta. Font groga: la d'aigua ferruginosa. Font pudosa o pudenta: la d'aigua sulfurosa. Font viva: la que raja naturalment. La aygua mantinent fo clara axí com si fos de font viua, Serra Gèn. 169.
|| 2. Construcció de pedra, ferro o altre material sòlid, amb una canal, aixeta o altre mitjà de conducció per on es fa rajar aigua. De les quals nou axetes ne són estades posades quatre a la font de l'Angel, doc. a. 1529 (Ardits, iii, 407). Mentres torna amb melangia | de la font de l'Alqueria, Colom. Juven. 78. Per ext.: a) Cisterna, depòsit gran d'aigua excavat en terra i al qual arriben les canalitzacions d'una font (Palma).—b) Font baptismal o del baptisme (ant. font sagrada): pica que hi ha en les esglésies per a l'administració del baptisme. Lo ventre és la font del babtisme, Sermons SVF, i, 121. Que tu vulles lavar en la font sagrada aquest mon fill y eser son padrí, Faules Isòp. 35. Servar a les fonts o Treure de les fonts algú: esser-li padrí de baptisme. Nom de fonts: nom propi que s'imposa a un cristià en batejar-lo. Padrí de fonts: padrí de baptisme.
|| 3. fig. Allò de què raja abundant un líquid. E'ls meus ulls fets font de làgremes e de plors, Llull Cont. 327, 22. Ab fonts de sanch rega lo verge strado, Passi cobles 150. Font són mos ulls d'aygua dolça y amargua, Ausiàs March, xcviii. Esser els ulls dues fonts: plorar abundosament. Es seus uis són dues fonts, Alcover Cont. 37. Especialment: a) Nafra o ferida oberta en alguna part del cos i que sempre supura o raja; nafra produïda artificialment en un braç o en una cama per descarregar el cos de males humors, segons les teories de l'antiga cirurgia. Es també remey preservatiu y molt a propòsit en aquest gènero... les fonts, vexicatoris o manxiulles, perque per elles se puga purgar y descarregar naturalesa, Bernat Mas, Orde breu, 34 vo (ap. Balari Dicc.). En un arbre, es diu font la ferida oberta constantment o que és sempre humida.
|| 4. fig. Allò d'on surt o prové alguna cosa; causa, origen. Vós qui sots font de veritat, Llull Cont. 315, 21. Aquella és la font y principi de moure, Metge Somni i. Si la semblansa és font de simpatia, Salvà Poes 9. Fonts de producció: matèries o indústries d'on deriva la producció d'un país, d'una contrada, etc Fonts d'ingressos: càrrecs, propietats, rendes, etc., d'on hom adquireix recursos econòmics Fonts històriques: documents damunt els quals es pot bastir la història d'un fet, d'un personatge, d'un país, etc. Fonts literàries: autors o obres que han influït damunt un escriptor o una obra literària
|| 5. Nom de diferents parts del cos situades en l'articulació on comença un membre. a) Font del braç: el fons de la cavitat formada per la unió del braç i de l'avantbraç, o sia, la part del braç oposada al colze; cast. sangradura. Ajagut el cap sobre la font del braç, Oller Febre, i, 128.—b) Font del peu: corba còncava que forma el peu entre el taló i el galindó—c) Font del genoll: la sofraja (Mall.).—d) Font del palmell de la mà: llatí «hir» (Nebrija Dicc.).—e) per anal., Obertura de la corba que forma un ham (Costa de Llevant, C. de Ponent).—f) per anal., En les bótes, la regata del cap de les dogues corbades on s'engasten les peces del fon (Urgell).
|| 6. Plat gran i planer per a servir viandes en taula (Tortosa, Cast., Val., Al.). Una bella font a modo de castell bellissimament llauorada, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 113).
Font: llin. existent a Celrà, Palafrugell, Vilasacra, Avià, Prats de Lluçanès, Canet de Mar, Barc., Igualada, Alàs, Almatret, Artesa de S., Valls, Alcalà de X., Benicarló, Cast., Useres, Vilafamés, Torreblanca, Val., Alcoi, Altea, Benissa, Calp, Dénia, Ondara, Teulada, Al., Mall., Men., Eiv.). Hi ha la var. Fonts, existent a Barc., Igualada, Avinyó, Olesa de Montserrat, etc.
    Loc.—a) Saber una cosa de bona font: saber-la per conducte fidedigne.—b) Beure a bones fonts: estudiar a bons llibres o amb bons mestres.
    Fon.: fɔ́n (pir-or., or., occ., eiv.); fɔ̞́nt (val., mall., men.); fón (Gir., Caldes de Ma); fún (Codolet).
    Intens.:—a) Augm.: fontassa, fontarra, fontarrassa.—b) Dim.: fonteta, fontetxa, fontel·la, fonteua, fontiua, fontoia, fontona, fontó, fontarrina, fontarretxa, fontarringa, fontinoia, fontarrinoia, fontarrí, fontarró.—c) Pejor: fontota.
    Etim.: del llatí fŏnte, mat. sign. || 1.