DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORADAR v. tr.
Fer forat; cast. horadar, agujerear. No volch les muntanyes, per ço car los hòmens les foradauen, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Si les rails dels arbres de son vey crexien tant que les cases li foradassen, Cost. Tort III, xxi, 11. Y on fica la banya, tant cava, que moltes vegades forada 'l trespol, Proc. olives 288.
    Fon.: fuɾəðá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); foɾaðá (occ., Maestr.); foɾaðáɾ (val.); foɾəðá (mall.). En la pronúncia vulgar de certes comarques, sobretot de la Plana de Vic, es diu fuɾðá per pèrdua de la vocal pretònica, i per analogia d'aquesta forma contracta fordar es conjuga jo fordo, tu fordes, etc., en lloc de les formes normals jo forado, tu forades.
    Etim.: derivat de forat.