Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  foragitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORAGITAR v. tr.
Expel·lir; llançar a fora; cast. expulsar. La pobrea de Déu és com hom lo foragita de son cor, Llull Felix, pt. viii, c. 40. Si verí és o metzines hi havia, tantost les faria foragitar, doc. a. 1378 (Rubió Docs. cult. ii, 196). Bandejats e foragitats de la dita ciutat, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 526). Foragiteu de vosaltres tota temor de morir, Tirant, c. 325. Lo sol clar e luminós foragita les tenebres de la faç de la terra, Curial, i, 23. Feram que foragita de l'Àfrica el desert, Atlàntida viii.
|| En el novelista Narcís Oller es troba usat foragitar amb el sentit de ‘treure del solc, de seny; arborar’: L'Elvira s'empassà les llàgrimes, y ab una d'aquelles rauxes que la foragitavan, exclamà, Oller Pil. Prim. 129.
    Fon.:
fɔɾəʒitá (or., bal.). Es paraula arcaica, avui no usada en el parlar viu, però reintroduïda en el llenguatge literari.
    Etim.:
compost de fora i gitar.