DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORAVIAR v. tr.
Extraviar; fer perdre el camí, tant en sentit propi com moral (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp); cast. extraviar, descarriar. «Se m'ha foraviat un llibre molt bo». Si tu fas ves luy cosa que tu no dages, él te ferà tant foraviar e't trabucarà de pecat an pecat, que tu caurias del tot an durables panes, Graal 107. Los hòmens sson axí foraviats | c'honor, diners, crehen ser bé de l'hom, Ausiàs March, cvi. El foraviaria del camí recte que ell mateix s'havia fressat, Santamaria Vida 67.
    Fon.: fɔɾaβiá (occ.).
    Etim.: derivat de fora via; formació anàloga a la del llatí extraviare (de extra i via)