Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure forcall
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

FORCALL m.
|| 1. Forca de dos fins en quatre forcons (Tremp, Massalcoreig); cast. bieldo, horca.
|| 2. Forca que empren els forners i carboners per a donar llenya al forn o a la sitja (Eiv.).
|| 3. Cadascuna de les puntes d'una forca; forců (Sineu, Sencelles, Costitx); cast. diente.
|| 4. Tronc d'arbre forcat en forma de V, d'uns set o vuit pams de llargada, amb el vŤrtex de l'angle fustejat en punta arrodonida per sota, en forma de punta d'esclop, que serveix per al transport de rocs grossos (Sarroca de Bellera, ap. Violant TragŪ 17).
|| 5. La peÁa anterior de l'arada d'un sol animal (Migjorn-Gran, ap. BDC, xi, 94).
|| 6. Punt del tronc d'on parteixen les branques mestres d'un arbre (Mall.); cast. cruz, horcajo.
Forcall: topon. a) Vila de 1700 habitants situada a 12 km. de Morella, a la vora del riu anomenat tambť Forcall, que fa un entreforc prop de la dita vila.—b) Caseriu del terme de Castalla (part. jud. de Xixona).—c) Partida rural del terme de Llesp.
††††Fon.:
foɾkŠʎ (occ., val.); foɾkŠј (mall.); fuɾkŠј (eiv.).
††††SinÚn.:
— || 1, forca;— || 3, forců, pollegů;— || 4, estirŗs;— || 6, forcadura.
††††Etim.:
derivat de forca.