DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORCALL m.
|| 1. Forca de dos fins en quatre forcons (Tremp, Massalcoreig); cast. bieldo, horca.
|| 2. Forca que empren els forners i carboners per a donar llenya al forn o a la sitja (Eiv.).
|| 3. Cadascuna de les puntes d'una forca; forcó (Sineu, Sencelles, Costitx); cast. diente.
|| 4. Tronc d'arbre forcat en forma de V, d'uns set o vuit pams de llargada, amb el vèrtex de l'angle fustejat en punta arrodonida per sota, en forma de punta d'esclop, que serveix per al transport de rocs grossos (Sarroca de Bellera, ap. Violant Tragí 17).
|| 5. La peça anterior de l'arada d'un sol animal (Migjorn-Gran, ap. BDC, xi, 94).
|| 6. Punt del tronc d'on parteixen les branques mestres d'un arbre (Mall.); cast. cruz, horcajo.
Forcall: topon. a) Vila de 1700 habitants situada a 12 km. de Morella, a la vora del riu anomenat també Forcall, que fa un entreforc prop de la dita vila.—b) Caseriu del terme de Castalla (part. jud. de Xixona).—c) Partida rural del terme de Llesp.
    Fon.: foɾkáʎ (occ., val.); foɾkáј (mall.); fuɾkáј (eiv.).
    Sinòn.:— || 1, forca;— || 3, forcó, pollegó;— || 4, estiràs;— || 6, forcadura.
    Etim.: derivat de forca.