Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forjar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORJAR v. tr.: cast. forjar.
|| 1. Treballar un metall, donar forma a un objecte de metall a cops de martell. Fetes fabrichar e forjar en les dites parts de Pisa, doc. a. 1360 (BSAL, iii, 94). Puix de virtuts teniu foriat lo ceptre, Trobes V. Maria 109. Són prou fexugues | d'avorriment forjades les cadenes, Orlandis Poes. 56. a) fig. Ses lleys s'han de forjar dins sa fornal des raciocini, Ignor. 14.
|| 2. Formar una cosa, donant-li una figura determinada. La dona... si la forjara d'algun fort fòcil, may fora dòcil, Spill 10332. Grahiu a Déu qui us ha fal cors forjat, Ausiàs March, cix
|| 3. Imaginar, formar en el pensament o en la fantasia. Sí com lo foll en penssa rey se forja | fins que percep que no ha de rey actes, Ausiàs March, cxvii. Forjar mentides, calúmnies, etc. Déu perdon an es qui sense pensar-ho han forjada tal mentida, Ignor. 22.
    Fon.:
fuɾʒá (or., men., eiv.); foɾʤá (occ.); foɾʧáɾ (val.); foɾʒá (mall.).
    Etim.:
del llatí fabrĭcare, segurament per via del francès forger.