DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FORMA f.: cast. forma
|| 1. lòg. Allò que determina la matèria a esser tal o tal cosa, o que dóna alguna denominació al subjecte. S'anomena més concretament, en termes escolàstics, forma substancial. Matèria e forma e generació se couenen a pluralitat e a unitat, Llull Gentil 43. Alguna forma no's corromp sinó per acció de son contrari o per corrupció de son subject o per defalliment de la sua causa, Metge Somni i.
|| 2. Aparença externa d'una cosa; conjunt de línies i superfícies que en determinen el contorn. Veheren lo de tan bella forma, Serra Gèn. 49. I no pas aquest Ilim de veus extranyes | sens forma ni color, Maragall Enllà 51. En forma (d'una cosa): amb aparença de tal o tal cosa. Serenes són en la mar, e diu-se que són en forma de fembres, Genebreda Cons. 22. Ciclòpic mur en forma de muntanya, Canigó iv. Especialment: a) Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà. La Mimí..., com que anava de curt, escotada, i a més amb els braços tots nus, reganyant ses revingudes formes, Pons Com an., 29.
|| 3. Imatge, exemplar; allò que representa o figura una cosa. Que vostra casa sie a tots los de fora myrall et forma de ver crestianisme, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 746). Memòria és una virtut que conserua les formes resebudes, Eximplis, ii, 350.
|| 4. Manera com es presenta o es deixa percebre una cosa. En literatura, Manera d'expressar les idees (per oposició a fons, que significa la naturalesa mateixa o contingut d'aquestes idees). Príncep afable de la docta lira, | mestre i custodi de la forma bella, Costa Horac. 19. a) Les paraules sacramentals, o que ritualment han de pronunciar-se en administrar un sagrament.
|| 5. Cadascuna de les diferents maneres d'esser, d'obrar o de manifestar-se una mateixa cosa. «La Monarquia i la República són les principals formes de Govern». Han acceptat s'implantació de sa forma republicana a Espanya, Aurora 226. Formes gramaticals: les diferents maneres en què es presenten els mots variables, segons llur declinació o conjugació.
|| 6. Manera exterior de procedir segons certes regles. Fos procehit per la dita ciutat de Barcelona en la forma seguent, doc. a. 1391 (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 785). Neptuno vol regir son regne en aquexa mateixa forma, Curial, iii, 18. De la forma ab què se ha de provehir, Ordin. Univ. 1629, q 2 v. En forma: així com cal segons les regles. La qual resposta haia autenticada e treta en forma, Sum. bat.
|| 7. Manera en general. Pregà al sapientíssim Isop que ab alguna subtilíssima indústria donàs forma que tan bestials messions no's perdessen, Isop Faules 14. De forma, o De tal forma: de manera, en tal manera. De tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 118). Mostrau-li vosaltres que deu muller pendre | de forma que nunca se vulla casar, Viudes donz. 523. Especialment: a) pl. Manera exterior de captenir se envers els altres. Sa bona educació, ses bones formes y sa delicadesa, Roq. 4.
|| 8.   Motlle; peça que té la figura i dimensions d'un objecte que, posat dins o fora d'aquella, s'hi adapta i n'adquireix l'aspecte. Forma de formatge: Casearia forma, Torra Dicc. Dos parells de formes per fer pilotes, doc. a. 1470 (Aguiló Dicc.). Forma de sabata: peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació de sabates; cast. horma. No't cases amb un sabaté, perque't tirarà sa forma, cançó pop. (ap. Milà Rom. 364). Forma de capell, de barretina, etc. Entre impressors, motlle per a imprimir un text més o menys extens. Y semblantment que tinga obligació de imposar dos formas de las planas, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii). En estampació de teixits, petits motius ornamentals destinats a esser pintats damunt roba blanca o en combinació amb un fons de color.
|| 9. nàut. En construcció naval, barrot o llistó que es clava provisionalment d'una quaderna a l'altra per mantenir-les equidistants, i que es treuen en posar-hi les vàgares (Barc., Palma).
|| 10. Hòstia de comunió. Tindrà obligació de fer formas per dir misa, doc. a. 1631 (Hist. Sóller, ii, 723).
    Fon.: fóɾmə (Barc., Palma); fóɾma (València).
    Etim.: pres del llatí forma, mat. sig. 1, 2.

2. FORMA f.
Ou de formiga (Pradell d'Urgell).
    Fon.: fóɾmɛ (Urgell).
    Etim.: sembla format per regressió damunt formiga.

3. FORMA topon.
Alqueria del terme de Maó (Men.).
    Etim.: incerta. Potser de l'àrab ḥurma, ‘honor’, ‘asil’ (cf. Dozy Suppl. i, 278).