Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. formar
veure  2. formar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FORMAR v.: cast. formar.
|| 1. tr. Fer quelcom donant-li la forma pròpia. E hac Adam format del lim de la terra, Llull Felix, pt. viii, c. 3. Del seu costat sant fou fet y formada, Passi cobles 125.
|| 2. tr. Produir, donar existència a una cosa. De la ymaginativa e de la fantasia forma's opinió que l'enteniment no aja possibilitat d'entendre los articles, Llull Dem. 25. L'àer no havia en si moviment digest per lo qual pusqués formar veu, Llull Felix, pt. vi, c. 3. No podent parlar ni formar paraula, Villena Vita Chr., c. 229. Se formaven basses de tanta durada que s'omplien de granots, Aurora 227.
|| 3. tr. Compondre, constituir. Que's sàpie de què persones conste y está formada dita universitat, Ordin. Univ. 1629, fol. 25. Menestrals honras que formavan sa disolta prohomonia de la Sanch, Ignor. 3. Claustre, temple y corredors | formen sols una ruïna, Costa Trad. fant. 37. Formar part d'una cosa: intervenir en la seva constitució, esser-ne part. Al cim d'una roca i com formant-ne part, s'hi està el pastor, Massó Croq. 12.
|| 4. tr. Posar en forma; fer o presentar en la manera que cal. Era vengut per dar recapte als comptes a ell formats, doc. a. 1415 (Ardits, i, 198). Seria cas de metre'n clam hi formar greuge, Somni J. Joan 347.
|| 5. tr. Donar a una persona o cosa el desenvolupament gradual, tant en l'orde físic com en l'espiritual o intel·lectual. Especialment, Instruir metòdicament. Poch y malament alliçonats..., cadascú s'ha anat formant per son compte y a la bona de Déu, Obrador Arq. lit. 98. Havia hagut de formar-se a vora d'una àvia, Llor Jocs. 188.
|| 6. intr. Posar-se en orde, en la forma deguda, un conjunt de soldats o d'altres persones que han d'estar ordenades. Formà la bandera y la ost damunt dita, doc. a. 1395 (Ardits, i, 53). En llargues fileres formats los cofrares, Llorente Versos, i, 182. a) per ext., Fer acte de presència al treball, a un aplec al qual han estat convocats. Si la meva persona és aquí, perquè no hi ha més remei que formar, el meu esperit no hi és, Puig Servitud 72.
    Fon.:
fuɾmá (pir-or., or., men., eiv.); foɾmá (occ., Maestr., mall.); foɾmáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí formare, mat. sign. || 1.

2. FORMAR v. tr. (molt dialectal),
per fermar (mall.).