DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORMIDABLE adj.: cast. formidable.
|| 1. Que fa por. El castell era formidable, Verdaguer Exc. 30. La tafona sembla un animal formidable, Rosselló Many. 25.
|| 2. Extremat (en excel·lència, en grandiositat, en qualitats dignes d'admiració). «Aquest pianista toca d'una manera formidable». «Hem fet un partit de tenis formidable». Un carregament formidable de travesses, Oller Febre, ii, 196.
    Fon.: fuɾmiðábblə (Barc.); foɾmiðáβle (Val.); foɾmiðábblə (Palma).
    Intens. (superl.): formidabilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí formidabĭle, mat. sign. || 1.