Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fornal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORNAL f. (i dialectalment m.)
|| 1. Fogó construït de mitjans, de pedra o de ferro, combinat amb unes manxes o altre dispositiu avivador del foc, que en les ferreries i altres obradors metal·lúrgics serveix per a escalfar les peces de metall que s'han de treballar; cast. fragua. L'aur com és mès en la fornal, lo foc lo munda e'l nedeja, Llull Sta. Mar. 88. Ans és fornal qu' apura l'or y acaba, Ausiàs March, xcii. Ell no pot fer ni continuar la dita alquímia sens que no li fassats fer una fornal, doc. a. 1395 (BSAL, viii, 108). Que reparassen los costats de la fornal on se fa lo foch, doc. a. 1448 (Arx. Gral. R. Val.). De ferro me'n donareu? De la fornal preneu's-el, està bullent, Canigó v.
|| 2. Foganya per a escalfar la caldera (Massalcoreig, Calasseit, Mall.); cast. hornal. La tafona..., quan hi fan oli, de la fornal ben encesa brollen flamarades. Rosselló Many. 24.
|| 3. fig. En la fornal de les tribulacions yo vixch, Villena Vita Chr., c. 29. Ses lleys s'han de forjar dins sa fornal des raciocini. Ignor. 14.
    Fon.:
fuɾnáɫ (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); foɾnáɫ (occ., val., mall.); əɱfuɾnáɫ (pagesia d'Eivissa). Fornal és femení en català oriental, en gairebé tot l'occidental i en el baleàric; és masculí a Tremp, a Calasseit i a tot el País Valencià en general.
    Intens.:
fornaleta, fornalassa, fornalota.
    Etim.:
del llatí vulgar *furnale, derivat de furnu, ‘forn’.