DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORNIMENT m.
|| 1. Acte i efecte de fornir; cast. provisión, suministro. Que liurets al feel nostre Miquel P. Marquet patró de la galea... per a forniment de aquella, xexanta cuyraces, vint garbes de lances, doc. a. 1396 (arx. mun. de Barc.). Que li prestassen tres florins per forniment seu, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 48).
|| 2. Conjunt d'estris o objectes accessoris d'una cosa; cadascun d'aquests objectes; cast. arreos, enseres. Meteren a fons cinch galeres ab la xurma y tot llur forniment, Pere IV, Cròn. 307. Tres cortines corredices de tafatà blau ab son forniment de cordes e anells, doc. a. 1409 (Rubió Docs. cult. i, 444). Hun mul ab son bast, cordes, cingles e tot son forniment, Inv. Pr. Viana, a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 153). Un salamonet penjat ab son forniment, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Una pastera ab son forniment, dos sedassos, scaleta de fust, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).Especialment: a) nàut. Quadernes de la punta de proa i de popa (Barceloneta).—b) pl. Ferros que sostenen les diferents peces que formen el timó dels llaguts (Mequinensa).