Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fornir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORNIR v. tr.
|| 1. Proveir, dotar d'allò que es necessita o convé tenir; cast. proveer, abastecer. Y havia vall y contravall e fornit de bona gent, Pere IV, Cròn. 317. Lo duch tramès a son germà molta gent e'l forní de totes les coses necessàries en defensió de un castell, Tirant, c. 207. Sien tenguts tenir fornides d'aygue les ffonts de batiar e les piques de la aygua beneyta, doc. a. 1480 (arx. mun. d'Igualada). Los serviren en taula fornint aquella abundantment de diversos menjars, Alegre Transf. 70.
|| 2. Lliurar en quantitat suficient una cosa, venent-la, donant-la, produint-la, etc.; cast. suministrar. Es tengut de cerquar qui li fornesca aquella part, Consolat, c. 49. Fornir o bestràurer diners a algú pera alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. Cànem verdós que el nou any forneix, Berga MT 137.
    Fon.:
fuɾní (Barc.); foɾníɾ (Val.); foɾní (Palma). Es paraula d'ús exclusivament literari.
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir.