Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fortesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORTESA (ant. fortea). f.
|| 1. Fortalesa, força (corporal o espiritual). La tela de gran de raym... no noga a la còrnia ab la sua durea e ab la sua fortea a la cristallina, Alcoatí 15 vo. Significa fortesa de cors, Albert G., Ques. 98 vo. S'aixecava i tenia un desvetllar somrient de fortesa, Massó Croq. 198.
|| 2. Fortalesa, construcció fortificada. Non tolran lo castel de Dornian... achela forteza quae hodie ibi est, doc. a. 1025 (BDLIC, i, 274). De ipsa forteza que est constructa in supradicta sede, doc. a. 1053 (Monsalvatje Not. hist. viii, 145). Los palaus, temples, forteses y casals que bastiren, Obrador Arq. lit. 18.
|| 3. ant. Caldera? L'opi sia mès en una fortesa d'aram sobre el foc entro que sia calent, Alcoatí 89 vo.
|| 4. topon. a) La Fortesa: poblet agregat al municipi de Sant Pere Salavinera (part. jud. d'Igualada).—b) La Fortesa: caseriu del municipi de Rubió.
|| 5. Llin. molt estès a Mallorca. Hi ha també el llinatge Safortesa (Zaforteza), que és el mateix mot fortesa precedit de l'article. Existeix la variant Fortea a Gir., Barc., L'Arboç, Cast., Atzeneta, etc. a) topon. Son Fortesa: nom d'algunes alqueries de l'illa de Mallorca, en els termes de Palma, Alaró, Artà, etc.
    Fon.:
fuɾtέzə (Barc.); foɾtə́zə (Mall.). El nom de l'alqueria Son Fortesa del terme d'Artà és pronunciat vulgarment sɔ̞m foɾtə́ (=Son Fortea).
    Etim.:
del llatí vulgar *fortĭtĭa, ‘fortitud’, derivat de fŏrtis.