DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORTOR f.
|| 1. Força, intensitat; cast. fuerza. L'home embriach qui és comprès per la fortor del vi tan fort que apenes és en son seny, Llull Cont. 2, 8. La fortor del fret, Eximenis II Reg., c. 36. Llavò el beuràs i sa fortor mateixa | serà suavitat, Colom Juven 164. «Eixa planta ix amb massa fortor» (Gandia). «Aquest tabac té molta fortor»Fortor de temps: temps excessivament fred (Benassal); temps de xafogor, excessivament calent (Mall.). Dur molta fortor: estar molt encès d'apetit sexual (Mall.).
|| 2. Olor forta, ferum (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgell, Solsona, Cardona, Plana de Vic). D'esta manera plantats y collits els alls, no tindran fortor, ni lo qui'l menjarà donarà pudor de alls per la boca, Agustí Secr 19 vo. Fallaires lo segueixen, aufranys i corbs | que ja de carn humana senten fortor, Canigó, v.
    Fon.: fuɾtó (or.); foɾtó (occ., mall.).
    Etim.: derivat de fort amb el sufix -or.