DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORTUNAL
|| 1. adj. Tempestuós. Ab molta mar e vent fortunal, doc. a. 1415 (Roca Medic. 77). Moltes veus és que'l vent és fortunal, Ausiàs March, ii. La mar qui entrant hi troba hom l'aygua suau, aprés com són molt dins és fortunal, Tirant, c. 200. Salven lurs lenys del temps fortunal, Febrer Inf. xxii, 21.
|| 2. m. Tempestat en la mar (Men.); cast. temporal. «Hi ha un fortunal qui fa por» (Ciutadella) «Ha fet un fortunal; no hi ha cap barca que hagi gosat a sortir».
    Fon.: fuɾtunáɫ (men.); foɾtunáɫ (mall.).
    Etim.: derivat de fortuna en el sentit de ‘tempesta’.