Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fosc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOSC, FOSCA adj.
|| 1. Mancat de llum, de claredat; cast. obscuro. «Avui fa una nit molt fosca». «Ahir va fer un dia fosc». Y en casa tan fosca serà cremant falla, Passi cobles 133. Haveu ubertes les nostres fosques presons, Tirant, c. 439. Part de dins de la canal | he vist l'aigua virginal | venir del fosc naixement, Maragall Enllà 10. Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc, Ruyra Parada 25. Fer-se fosc: decaure la claror del dia; venir la nit. Esser fosc: haver-se post el sol, esser de nit. Com és stat fosch só exit, Villena Vita Chr., c. 228. Cantant cantant fins que és fosch, Penya Poes. 305. A entrada de fosc, o A boca de fosc: quan comença la nit. A entrada de fosc del mateix dia atravessàrem l'estret de Bonifaci, Verdaguer Exc. 7.
|| 2. (Color) que té tendència a negre; que és menys lluminós que un altre amb el qual es compara; cast. obscuro. De morat, qui és color foscha e molt honesta, Villena Vita Chr., c. 46. Y tenen els ulls foscos de veure tan endins, Carner Sonets 27. «El meu vestit és molt fosc». «El teu és d'un verd fosc; m'agradaria més clar».
|| 3. Que no es deixa sentir o entendre bé pels sentits o per altra facultat cognoscitiva; cast. obscuro, turbio. Ab la veu fosca dix altra volta, Tirant, c. 276. Justament és el pervenir que veig fosch, Vayreda Sanch nova 6. Escriure fosc: escriure de manera que no s'entén allò que s'ha escrit.
|| 4. Que no percep clarament. Illuminant lo meu tan fosch entendre, Trobes V. Maria [102]. Trobant-me falt | de vista losca | e ab ma fosca | flaca prensiva, Spill 15522.
|| 5. Mancat de vitalitat, de simpatia, d'alegria; cast. hosco. Que't pogués traure e liberar dels braços de la fosca mort, Tirant, c. 284. Negres com l'atzabeja y de mirada fosca, Pons Com an. 29. Dins aquell fosch cativeri, Costa Trad. 62.
    Loc.
—a) Fosc com (o Més fosc que) una gola de llop: molt fosc, que no s'hi veu gens.—b) Fer-se fosc a algú: resultar-li difícil de resoldre un assumpte, de vèncer un perill o una dificultat (Val.).
    Fon.:
fósk (or., occ., val., bal.); fósс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
foscàs, -assa; foscot, -ota; fosquet, -eta; fosquiu, -iua; fosquíssim, -íssima.
    Sinòn.:
obscur.
    Antòn.:
clar.
    Etim.:
del llatí fŭscu, mat. sign. (d'on ve també el cast. hosco).