Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  foscant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOSCANT
|| 1. adj. Que fosqueja; cast. obscureciendo. Lo dissapte en hora foscant lo dit senyor..., Pere IV, Cròn. 56. Sendera submergida en el misteri, | on, per l'enigma del camí foscant, | amarien Virgili i l'Alighieri, Riber Poes. 257.
|| 2. m. Hora en què es fa fosc; a entrada de fosc; cast. al obscurecer. Altre dia prop del foscant de la nuyt exí's del castel, Jaume I, Cròn. 13. No fou obstacle el foscant de la nit, Villangómez Dies 30. Al foscant, o Al primer foscant, o Entre dos foscants: a entrada de fosc, en fer-se nit (Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Gandesa, Tortosa). Era el dia tres de maig | cap allà entre dos foscans, Serres Poes. Gand. 31.
    Fon.:
fuskán (or.); foskán (occ.).
    Var. form.:
foscam, forma que porta el vocabulari tortosí de Mestre i Noè, és segurament una forma falsa, extreta per confusió de sufix de la locució entre dos foscants (pronunciat foscans, com se pronunciaria també el plural d'un mot acabat en -am). Les festes que esta tarde entre dos foscams han començat, Moreira Folkl. 271.