Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOSSA f.
|| 1. Clot excavat en terra; cast. fosa, hoyo. Home encegat aorbat qui va per los deserts en tenebres, e a vegades cau en les fosses e a vegades se leva, Llull Cont. 139, 6. Porien caure en la fossa de què yo som escapat.—Quina és la fossa, Senyor?—Infern, dix ell, Metge Somni ii. Lo que és ple de fosses ahont l'aygua se atura, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Cavitat excavada en la terra per a soterrar-hi morts; cast. fosa, huesa. Lo cors humà... és podrit e corrumput aprés sa mort, e qui anava a la fossa, ja no y trobaria sinó ossa pudrida, Llull Cont. 107, 30. Ja no restava loch per a poder fer fosses ni arbres per a cremar més cossos, Alegre Transf. 62. ¿Y ha de servir-te una mateixa onada | de fossa i de bressol?. Verdaguer Idilis. Fossa comuna: fossa on s'enterren molts de cossos. a) fig. Lloc o empresa on mor molta gent.—b) fig. Lloc on roman oculta per sempre una cosa. Cor de bon hom és fossa de secret, Jahuda Dits, c. 18.
|| 3. Cavitat no articular, de recepció amb entrada més ampla que el fons. Aytals havents aquestes rotunditats e fosses, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 5. Fosses nasals; Fossa ilíaca. És una fractura de la base del cràneo, a la fossa cerebral anterior, Oller Febre, ii, 47.
    Loc.
—a) Tenir un peu a la fossa: estar pròxim a la mort.—b) Dur algú a la fossa: fer-lo morir, esser causa de la seva mort prematura. Almanco callasses, ingrat! Vols durmos a sa fossa amb sa deshonra per mortaia!, Pons Llar 101.
    Fon.:
fɔ́sə (or., bal.); fɔ́sɛ, fɔ́sa (occ., val.).
    Etim.:
del llatí fŏssa, mat. sign.