DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FOU f. ant.
|| 1. Reconada en la vorera de mar; cala estreta; cast. caleta, ensenada. Encara és tengut mariner que si'l senyor del leny lo vol traure en terra o en fou, que no se'n deu partir tro que'l leny sia en terra o en fou; e si no vol tirar ni metre en fou, que li deu ajudar a ormeiar, Consolat, c. 181.
|| 2. Barranc estret; coll de muntanyes, pas entre dos penyalars; cast. garganta. a) topon. La Fou: serra de l'Alt Empordà, en les proximitats de Montdevà. La Fou: pas entre muntanyes entre Arles i Prats de Molló. (Cf. Balari Oríg. 103).
    Etim.: del llatí fōce, contracció de fauce, ‘gola’. Es més òbvia aquesta etimologia que la de fovea proposada per Balari.