Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fractura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRACTURA f.
Trencadura; solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid (un os, un cartílag, una caixa, etc.); cast. fractura. Apparents en dislogacions e fractures, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1. El que aquí hi ha és una fractura de la base del cràneo, Oller Febre, ii, 77.
    Fon.:
fɾəktúɾə (Barc.); fɾaktúɾa (Val.); fɾəttúɾə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí fractūra, mat. sign.