DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRANJA f.
|| 1. Voreta o guarnició en forma de banda sobreposada; cast. franja. Un cortinatge ab ses franges d'or, doc. a. 1423 (Archivo, vii, 105). Un bacinet de bavera e entorn de la dita bavera una frange de malla prima stofat de terçanell, Inv. Anfós V, 158. Al entorn de la tela una franja brodada tota de fulles, Alegre Transf. 47. Fins les marines vores, franja d'argent d'Espanya, Atlàntida i.
|| 2. heràld. Divisió de l'escut d'armes, feta amb dues diagonals partides pel mig; cast. frange. Ab scuts verts e unes franges pintades e letres qui deyen: franges són, Curial, ii, 41.
|| 3. Penjollet de cabells que es deixa damunt el front (Tortosa); cast. greña.
    Fon.: fɾáɲʒə (or., bal.); fɾáɲʤɛ (occ.); fɾáɲʤa, fɾáɲʧa (val.); fláɲʒə (or. molt vulgar); fláɲʤa (val. molt vulgar).
    Var. ort. ant.: franga (doc. a. 1430, ap. Aguiló Dicc.).
    Intens.:—a) Augm.: franjassa.—b) Dim.: frangeta.—c) Pejor.: franjota.
    Etim.: del fr. frange, mat. sign.