DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRANQUEJAR v. tr.: cast. franquear.
|| 1. Afranquir, fer franc; especialment, Pagar el port d'una cosa que s'envia; Posar-hi el segell o marca indicadora del dit pagament.
|| 2. Travessar un espai, un pas. Tombar carenes i franquejar collades, Massó Croq. 196.
|| 3. refl. Tractar-se amb franquesa amb algú. El teu pare mai s'hi ha franquejat, Víct. Cat., Mare Bal. 57.
    Fon.: fɾəŋkəʒá (or.); fɾaŋkeʤá (occ.); fɾaŋkeʧáɾ (val.); fɾəŋkəʤá (mall., men.).
    Etim.: derivat de franc.