DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRANQUESA (i ant. i dial. franquea). f.
Qualitat de franc; acció franca; cast. franqueza. Especialment:
|| 1. Llibertat. En loc de riquea donats als pobres franquea, e en loc de pobrea donats als rics servitut, Llull Cont. 74, 18. Les leys de Déu donen molt gran franquesa e gran libertat, Genebreda Cons. 50.
|| 2. Liberalitat; llarguesa en el donar. Cauayleria e franquesa se couenen, et la franquesa e la senyoria del rey o del príncep se couenen, Llull Cavall. 32 vo. E ab aquestes franqueses feya'ls doblar lo cor, Muntaner Cròn., c. 105. Açò per deute ho faries, açò alrre emperò per pura franquesa, Mascó Regl. Am. 19.
|| 3. Exempció d'un impost, d'un tribut o d'una altra càrrega o obligació. Con sia mantengut uniuersal dret comú al poble qui ha priuilegis, libertats, franqueses, Llull Gentil 377. La carta altra per nos saenrera sobre confermació de les dites franqueses a els atorgada, doc. a. 1276 (BSAL, vii, 3). Supplicant sia concedida franquesa vulgarment dita de prevera, doc. a. 1598 (BSAL, iv, 48). Los ne va atorgar grans franquees, Boades Feyts 30.
|| 4. Llibertat i claredat d'expressió, sense dissimul ni reserves; tracte exempt de cerimònies. Sabent-li greu que no hi hagués prou franquesa encara per obsequiar-lo, Pons Auca 53. Digau-ho amb tota franquesa, Roq. 29.
|| 5. topon. a) Sa Franquesa: alqueria del terme de Vilafranca de Bonany (Mall.).—b) Les Franqueses: quatre poblets que formen en conjunt un sol municipi, en el Vallès, i són Llerona, Corró de Munt, Corró de Vall i Marata.
|| 6. Llin. existent a Torroella de M., Collsuspina, Berga, Igualada, Aranyó, Cervera, etc.
    Fon.: fɾəŋkέzə (or., Maó); fɾaŋkézɛ, fɾaŋkéza (occ.); fɾəŋkə́zə (mall., Ciutadella); fɾaŋkéa (val.).
    Etim.: del llatí medieval franquitia, mat. sign., derivat del germ. frank ‘lliure’.