DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRARE m.
|| 1. ant. Germà (en sentit propi de parentesc); cast. hermano. Un clergue qui és frare de Domingo Lópeç, Jaume I, Cròn. 467. Donaren-la al frare del rey de França, Desclot Cròn., c. 4. Nos trameses al rey vostre frare, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 692). Jacob volia exir ans que Esaú son frare, Turmeda Diuis. No volen sien enteses pares ni mares, frares o sors del novi o de la novia, doc. a. 1420 (BSAL, ii, 222). Com Caym aucís son frare Abel, Serra Gèn. 11. Que tots siam eguals, germans e frares d'armes, Tirant, c. 60. Frare germà: (ant.) germà carnal. Fayen capitans de nostre sanch, ço és, de nostres frares germans, Pere IV, Cròn. 21.
|| 2. Religiós pertanyent a certes ordes, especialment a les que tenen hàbit amb capulla; vulgarment, tot clergue regular; cast. fraile. Frare llec: el qui no té ordes majors i sol estar destinat a serveis inferiors. Frare blanc: frare del Cister o de Sant Bernat. Frare negre: benedictí. Frare menor o framenor: franciscà menoret. Frare de breviari, o de missa i olla: el qui es dedica només al servei de l'altar i del cor, però no a la predicació ni a l'ensenyament. Frare d'alforja: el qui té per ofici anar a captar a domicili. Frare de barba: nom que es donava als conversos en la Cartoixa de Miramar (Mall.), segons Aguiló Dicc. Frare de cordó en amunt: ho deien dels franciscans o caputxins grassos (Aguiló Dicc.). A un feel religiós frare lec comenassen tots los seus béns, Llull Blanq. 9. Doní a quatre frares de la orde dels frares preycadors qui aportaren lo cos a la sepultura, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 362). Sie admès en frara de nostra religió, doc. a. 1439 (Miret Templers 431).a) usat com a tractament anteposat al nom propi (avui abreviat en la forma fra); cast. fray. De mi frare B. delviy comanador de uilamur, doc. segle XIII (Pujol Docs. 21). Morí ffrare Benet Terra abbat de Sent Cugat, doc. a. 1394 (Ardits, i, 44). Vench frare Marti Perez Doros castellà, Pere IV, Cròn. 42.
|| 3. Nom de diferents objectes que per llur forma de capulla, d'hàbit, etc., recorden la figura d'un clergue regular. Especialment: a) Escalfallits (Cerdanya, Alt Empordà, Plana de Vic, Penedès, Priorat, Cocentaina); cast. calentador. La pobra criada no sabia que a Puigcerdà donen el nom de frare al conegut escalfador que en la major part de les comarques de Catalunya és designat amb el nom de burro o maridet, Ruyra Flames 173.—b) Doblec que es sol fer a la fona d'una falda o altra peça ampla de vestir, per haver-se-la posada de pressa (or., occ., val., bal.); cast. fraile.—c) Punta doblegada en el cornaló d'un full de paper.—d) Defecte de fabricació de les mitges, produït per haver deixat un punt sense collir.—e) Clapa blanquinosa o massa poc entintada que resulta en el paper que s'imprimeix, per defecte de col·locació dels tipus, d'ajust dels rodets o de regularitat del paper; cast. fraile.—f) Clapa de prat d'herba seca blanquinosa per no haver-hi arribat l'aigua de la regada (Pont de Suert).—g) Remolí de blat, tros de blatera on els brins van uns per un cantó i els altres per un altre (Plana de Vic).—h) Ganfaró obert blanc (Organyà).—i) Cavitat de forma cònica, a manera de coveta, feta en la paret de la llar (Moixent); Campana de la xemeneia (Calasseit, Pego).—j) Bòfega que es produeix en el pa, separant-se la crosta de la molla (Aguiló Dicc., sense indicació de procedència).—l) Porció d'esperma despresa, produint una taca (Val.). Vaig vore que en la vora de la falda havia un flare, Navarro PP 88.—m) Mena de columna ciclòpia que sol estar col·locada dalt un penyal (Men.). (Cf. F. Camps en Rev. Men. ix, 33-38).—n) Flor de rosella (Ll., Maella); cast. amapola.—o) Pany de frare: el mascle triangular d'un baldelló. Una porteta vidriera aprofitada que es tancava amb baldons i pany de frare, Víct. Cat., Mare Bal. 68.—p) Els set frares: constel·lació de l'Orsa Major (Mall.).—q) Frare llec: figa bessona, o sia, llargaruda i amb un cescle enmig (Empordà).—r) Pruna de frare llarg, de frare vermell, de frare verd: nom de diverses classes de prunes caracteritzades per diferent forma o color (Mall., Men.).—s) El frare: joc infantil consistent a tallar la part de dalt d'una fava deixant la pellofa en forma de capulla; cast. frailecito.—t) Tros sortint de paret en els angles del triquet, del qual pren mala direcció la pilota en haver-hi topat (Tortosa). Les pilotes al trinquet | no arriven totes al frare, Moreira Folkl. 424.
|| 4. Nom de diferents animals: a) Au palmípeda de l'espècie Mormon fratercula (Gir.); cast. frailecillo.—b) Insecte llarguer, negre, de devers un centímetre de llargària, que viu entre el blat i hi fa molta destroça (Mall.). Es caragols, es cadells, es llimachs, es frares, ses gramaneres, Roq. 29.—c) Aranya de rostoll rogenca (Plana de Vic, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Nom de diferents plantes. a) Orobancàcia de l'espècie Phelipoea Muteli, de flors vermelles escarlata (Vayreda Cat. Flòr. 413).—b) Herba paràsita, orobancàcia, de diferents espècies del gènere Orobanche, principalment l'O. speciosa, O. major i O. pruinosa, que creixen entre els favars i fesolars i destrueixen tota la collita d'aquestes lleguminoses (or., occ., val., bal.); cast. hierba tora, espárrago de lobo. «En aquest favar s'hi ha posat el frare».—c)   Frare cugot o Frare llec: planta aràcia de l'espècie Arum arisarum, rizocàrpica, amb les fulles acorades-afletxades; cast. frailillos, candiles.—d)   Frare d'estepa: planta de la família de les citínies, espècie. Cytinus hypocistis, que es cria per regions muntanyoses i s'anomena també margarideta.—e) pl. Planta litràcia de l'espècie Lythrum salicaria, de fulles enteres oposades o ternades, flors purpurines en espigues; es fa pels prats i síquies d'Alcúdia i Muro (Mall.); cast. lisimaquia roja.
    Loc.—a) Dur es frare: tornar de caçar sense haver agafat cap animal (Mall.).—b) Fes-te frare!: expressió per a enviar qualcú a mal viatge (Empordà).—c) Déu n'hi do de frare!: es diu per indicar que algú és beneitot, un infeliç (Empordà).—d) Sembla que se li hagi fet la boca un frare: es diu d'un que sempre demana, que és pidolaire per costum.—e) Caminar o anar a pas de frare convidat: anar de pressa.—f) Així caiguessin frares caputxins de bronze!: maledicció.—g) No heu vist mai es frare darrera sa porta!: vol dir que no han vist les coses tristes i les misèries que es veien antigament (Mall.).—h) Quan seré frare et daré un sant: es diu per expressar humorísticament la intenció de correspondre amb algun obsequi a un favor que s'acaba de rebre.—i) No tenir por de frares ni gramaneres: estar ben segur d'ell mateix i de la raó que l'assisteix (Mall.)—j) No esser cap frare llec: esser savi, molt lletrut (Mall.).—l) Obra de frare: obra sòlida, duradora (Olot).—m) Fer-li el frare el xicot a la xicota: trencar les relacions amoroses i embrutar de pintura la porta de casa de la xicota (El Pinós).
    Refr.—a) «Frares, monges i polls, mai estan sadolls» (Mall.).—b) «Un frare no és bo per a amic ni dolent per a enemic».—c) «Per un frare no es perd el convent»: vol dir que per la defecció d'un no es desfà una comunitat o corporació.—d) «Guarda't d'aire de forat, de caldo recalfat i de frare desfrarat» (Alcoi).—e) «Predica, frare roig, que no t'oig» (Val.); «Predica, frare; més en faré ara!» (Mall.): es diu al·ludint als qui no fan cas dels consells.—f) «Sa monja l'encén i es frare l'apaga»: es refereix a la calor forta de l'estiu, que sol començar per Santa Margarida—la monja—i decaure per Sant Bernat—el frare—(Mallorca). Aquesta és la interpretació general i vulgar; però sembla que originàriament «sa monja» no es referia a Santa Margarida (que no era monja), sinó a Santa Clara.—g) «Lo que no fara un frare, no ho farà un diable» (Val.).—h) «Bon capell fa bon frare» (Men.).—i) «En un mal pas, envia-hi un frare» (Manresa).—j) «Frares, rates i pardals, no és tan fàcil enganyâ'ls» (Segarra, Urgell).—l) «Frares i capellans, llibres i sants»: es refereix als objectes que els clergues solen regalar (Segarra, Urgell).—m) «Frares i capellans i freds tardans, cremen la terra» (Val.).—n) «Amor de monja i pet de frare, tot és aire» (Manresa).—o) «Lo frare que fou soldat, ix més acertat» (Val.).—p) «Déu me lliure de cavaller de dia i de frare de nit» (Val.).—q) «De bades, ni els frares peguen cabotades»: vol dir que ningú fa res de franc (Val.).—r) «Qui de canyes fa flautes i de frares fa cabal, un barret i a l'hospital» (Val.).—s) «Qui fia de frares i llaura amb burrets, al cap de l'any collita de pets» (Val.).—t) «Ni frare en bodes, ni gos entre olles» (Tortosa).
Frare: llin. existent a Figueres, Riumors, Salas, etc.
    Var. form.: frari, flare, flari.
    Fon.: fɾáɾə (pir-or., or., bal.); fɾáɾe (La Seu d'U., Sort, Llavorsí, Organyà, Tremp, Pobla de S., Ponts, Ll., Artesa de S.); fláɾi (Andorra, Isavarri, Benavarre, Fraga, Tamarit de la L.); fɾáɾa (Alguer); fláɾe (La Seu d'U., Vilaller, Esterri d'À., Boí, Oliana, Pobla de S., Balaguer, Selva del Camp, Tortosa, Maella, tot el País Valencià); fláɾə (Oleta, Canet de Rosselló, Olot, Manresa, Cardona, Solsona, St. Feliu de G., Penedès).
    Intens.:—a) Augm.: fraràs, frararro.—b) Dim.: fraret, fraretxo, frarel·lo, frareu, frariu, frarí, fraró.—c) Pejor.: frarot.
    Etim.: del llatí fratre, ‘germà’.