Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fredor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FREDOR f.
|| 1. Qualitat de fred; cast. frialdad. En so que lo signe o la planeta per natura deuria dar calor, lo vostre gran poder la costreny e fa-li dar fredor, Llull Cont. 15, 4. Molts qui moriren en lo camí aquella nit per no tenir metges qui'ls poguessen curar, posava-s'i fredor en les nafres e allí restauen morts, Tirant, c. 144. Amb la fredor esparveradora de la carn sense vida, Víct. Cat., Ombr. 34. a) fig. Carència d'afecte, de passió; indiferència. Fou una festa molt impertinent y que causà risa de veure la fredó y poquedat de la cosa, Ardits, v, 455 (a. 1587). La comedianta es queixà amargament de la fredor del públic, Oller Pap. v. Cansat ja estich de fredós, | cansat ja estich de desayres, Roq. 13.
|| 2. Temperatura freda; temps fred; cast. frío. Son les calors e les plujes e'ls vents e les fredors e'ls trons e'ls lamps, Llull Cont. 38, 3. El dimecres abans féu gran fredor e gran vent, Pere IV, Cròn. 222. Per la fredor | molt me cansà | Benifaçà, Spill 15684. El pobre va tísich y ses primeres fredors el mataran, Ignor. 20.
    Fon.:
fɾəðó (or., bal.); fɾeðó (occ.); fɾeðóɾ (val.); fɾəðú (ross.).
    Intens.:
fredorada, fredorassa, fredoreta, fredorota.
    Etim.:
del llatí frigĭdōre, mat. sign.