Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fregar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FREGAR v.
|| 1. intr. Moure's dues superfícies en contacte de manera que uns mateixos punts de l'una es posin successivament en contacte amb punts diferents de l'altra; cast. rozar. Pujant lo torn | pas per un loch tan estret | que frech per una paret | d'ardent pegunta, Vent. Pel. 9.
|| 2. tr. Tocar superficialment en passar; cast. rozar. Escorxar-se lo colso fregant la paret, Lacavalleria Gazoph. La bala li fregà lo nas, ibid. Que's fregaven sos cossos y 's confonian sas testas, Pons Auca 48.
|| 3. tr. Sotmetre una cosa a l'acció d'una altra que es fa moure sobre la seva superfície; cast. restregar, rozar, frotar. Ella ab los peus seus fregà los peus d'ell testes, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 69). Fregaren-li los braços fins que fon retornada, Tirant, c. 360. Prengueren-la per les espalles e sanct Johan fregaua-li les mans, Villena Vita Chr., c. 208. Perquè fregar l'ull fa cessar lo sternudar?, Albert G., Ques. 90 vo. Fregant-se els ulls amb el palmell de la mà, Pons Com. an. 74. Especialment: a) Netejar el paviment passant-hi un pedàs mullat, un manyoc d'espart, etc.; cast. aljofifar.b) Netejar els plats i escudellam; escurar; cast. fregar.
|| 4. refl. Tenir tractes o convivència amb algú; cast. rozarse. No vos fregueu ab aquest home, Lacavalleria Gazoph. Per hont hem de prendre que no mos freguem amb gent de dues cares, Ignor. 33.
    Loc.

Fregar una cosa pels morros: oferir-la amb insistència o de manera que és difícil defugir d'acceptar-la (mall., men.).
    Fon.:
fɾəɣá (pir-or., or., bal.); fɾeɣá (occ.); fɾeɣáɾ (val.); fɾəʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llatí frĭcare, mat. sign.