Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fregir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FREGIR v.: cast. freir.
|| 1. Coure en oli, llard o mantega bullents. a) tr. Una paella de ferre per peix a fregir, doc. segle XIV (BSAL, x, 370). Puys fregits les frexures, Flos medic. 237.—b) intr. E frige tant tro no y conegats la ceba, e mentre fregirà prenets de les espícies ab molt safrà, Flos medic. 265.
|| 2. tr., hiperb. Esser extremadament calent. «Fa un sol que frig». a) refl. Patir molta calor. «Amb aquesta calor que fa, dins aquesta cambra, ens hi fregim». b) fig., refl. Consumir-se d'impaciència.
    Loc.
—a) Fregir-la a algú: fer-li una mala passada, tractar-lo amb engany o causant-li perjudici que no esperava. «No he arribat a temps al correu.—Doncs me l'has ben fregida, perquè la carta era urgent». Ay la gata saumona! Ja nos l'ha fregida!, Vilanova Obres, xi, 168. Cah! Jo l'havia cridat pera fregir-li, segura de que no'l trobarias aquí, Oller Pil. Prim, 221.—b) No saber fregir un ou: esser molt ignorant en matèria culinària.—c) Fregir peix: xerricar el perdigot o altre ocell semblant (Empordà).—d) Allò que frigen: el cervell (Mall.). «A tu et falta una cullerada d'allò que frigen» (es diu a un que té poc seny).—e) Enviar a fregir ous de lloca: enviar a mal viatge, engegar de mala manera (Mall.).—f) Fregir i menjar: passar-ho modestament, guanyar només allò que és necessari per a viure (Cast., Val.).—g) A fregir mos veurem: es diu indicant que a l'acabament es veurà el resultat bo o dolent d'una cosa (val.).
    Fon.:
fɾəʒí (pir-or., or., bal.); fɾeʒí, fɾeʤí (occ.); fɾeјʒí (Gandesa); fɾeʤíɾ (Cast., Al.); fɾeʧíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model llegir, excepte el participi passat fort, que és frit.
    Etim.:
del llatí frīgĕre, mat. sign.