DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRESC, FRESCA adj.: cast. fresco.
|| 1. Moderadament fred; que dóna o rep una sensació de fred moderat. Podets menjar de la herba fresca, Llull Blanq. 48. Meten-se nues al lit entre freschs lançols, Metge Somni iii. Y axí en l'iuern com en l'estiu, fresca staríeu, Somni J. Joan 601. S'oratjol és fresch, Aguiló Poes. 74. Lo marge fresc del rieró, Canigó x. Volava fresch embatol, Orlandis Poes. 4. Posar una cosa en fresc: posar-la dins aigua fresca. a) Vent fresc: vent fort (en llenguatge mariner). En roda ab lo vent qui era fresch, Muntaner Cròn., c. 67.
|| 2. Recent; acabat de fer, d'obtenir, de preparar; que conserva inalterades les seves qualitats originàries; no marcit, no passat. Sens menar gent fresca per ferir e per dar, Muntaner Cròn., c. 272. Saber la virtut del pa fresch de pura farina pastat, Metge Somni iii. Peix de fer esch | venen per fresch, Spill 7450. Ja portaua molt cansat lo seu ginet, descaualcà e donà'l al moro, e ell pres aquell qui era bo e fresch, Tirant, c. 289. Ara que la ira és fresca, tots desijam batalla, Tirant, c. 333. La sanch sua sia tots temps fresca en la vostra memòria, Villena Vita Chr., c. 204. Dol fresc: dol que es porta per una mort recent. Notícia fresca: notícia de cosa recent o encara no divulgada. Cara fresca: cara d'aspecte jove, no marcida. Persona fresca: persona d'aspecte jovenívol. La color de la sua cara era tota viva e frescha, Genebreda Cons. 17. Una fresca percepció de poesia Ruyra Parada 82. Fer una rialla fresca, Penya Mos. iii, 144. Dins un jardí senyorial que ostenta | en sa fresca verdor velles estàtues, Costa Trad. 55. a) De fresc: adv., de poc temps, recent. Casadeta de fresc, naturalment, Pons Com an., 13. Ovelles toses de fresc, Massó Croq. 61.—b) De bell fresc: de bell nou; novament (mall.).
|| 3. m. Al fresc: pintar, pintura que es fa amb colors a l'aigua sobre una capa d'estuc fresc. Un fresc: una pintura feta per aquest procediment. S'endevinen d'un fresc les escenes, Dolç, Somni 38.
|| 4. fig. Tranquil, que no s'immuta fàcilment. «Noi, ets molt fresc!»Mireu-vos-el allí, tan fresc, Espriu Anys 130.
|| 5. fig. Estar fresc: iròn., estar ben guarnit, ben mal situat. Estava ben fresc, doncs, Ruyra Parada 19. «Estam ben frescs amb aquesta falta d'aigua!»
    Loc.—a) Fresc com un espàrec, o com una rosa, o com una cama-roja: molt fresc, gens marcit, molt ben conservat.—b) Aquesta sí que és fresca!: es diu referint-se a una cosa sorprenent, inesperada.—c) Beure fresc: no sortir-ne amb la seva, no obtenir el resultat que s'esperava (mall.).—d) No me n'he vistes mai de més fresques: ho diu el qui es troba en una situació estranya, nova per a ell, de la qual veu difícil sortir (mall.).—e) Dir-ne quatre de fresques a algú: dir-li les veritats, parlar-li en to d'acusació i de reny.—f) Pintar-se-les molt fresques: il·lusionar-se amb una cosa figurant-se que se n'obtindrà un resultat molt feliç.
    Fon.: fɾέsk (pir-or., or., Maó); fɾésk (occ., val., alg.); fɾə́sс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); fɾə́sk (Sóller, Inca, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.: frescàs, -assa; fresquet, -eta; frescot, -ota; fresquíssim, -íssima; frescoi, -oia.
    Etim.: del germ. frĭsk, mat. sign. || 1, 2.