Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fretura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRETURA f.
Mancança o escassetat de cosa necessària; cast. falta, carencia, necesidad. En vós no ha null defalliment ne nulla fretura, Llull Cont. 13, 21. En los dies d'abril hac molt gran fretura de pluja en aquella terra, Llull Blanq. 76. No havien fretura de res, Pere IV, Cròn. 287. Tan gran virtut amagada dins tan gran pobrea e fretura, Valter Gris. 7. Per raó de la gran inòpia e fretura de moneda menuda, doc. a. 1407 (Botet Mon. iii, 372). Lexe los béns portants ab si fretura, Ausiàs March, xxxi. Tenir o passar fretura: estar en mancança d'una cosa, tenir-ne necessitat. Per rahó de la gran fretura de sal que yo havia e tenia en la dita gabella, doc. a. 1449 (Arx. Gral. R. Val.). Y axí, passant huy d'ella gran fretura, Somni J. Joan 2685. Aqueix sí que per forsa n'ha de passar fretura, de roba, Alcover Rond. ix, 25. Tenia fretura d'enraonar amb algú, Santamaria Narr. 15. Fer fretura: fer falta, esser necessari. Ab que aquella exàrcia qui en la ribera serà no faés fretura a aquells de qui serà, Consolat, c. 208. Senyor, ¿quina fretura | me fan vostres anells?, Costa Trad. 45.
    Loc.

No deixar a fretura: no deixar algú mancat de res (Un Mall. Dicc.).
    Refr.

—«A sa casa de la bona ventura (o «En es ball de Na Ventura»), qui no hi és, no hi fa fretura»: es diu per manifestar indiferència per l'absència d'algú en un lloc on es suposava que assistiria (Mall.).
    Var. form.
ant.: frectura (Evang. Palau); fraytura (Canals Carta, c. 54; Serra Gèn. 75); freytura (Llull Arbre Sc. i, 222; Boades Feyts 76; Caseponce Contes Vallesp. 13).
    Fon.:
fɾətúɾə (mall.); fɾəјtúɾə (pir.-or.).
    Etim.:
del llatí fractūra, ‘trencament’.