DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FREU m.
|| 1. Estret; llenca de mar entre dues terres pròximes (or., bal.); cast. estrecho, freo. E hauia de freu de mar entre luiça e la Formentera una mila, Jaume I, Cròn. 47. Per entrar en port o en freu o en altre loch on pogués saluar la dita mercaderia, Consolat, c. 112. La dita ylla Citharea era luny per alcun poch de freu del regne de Menalau, Hist. Troy. 100. Llavors lo freu no hi era, lo braç amb què encaixara | Bètica amb Líbia, Atlàntida iv.
|| 2. Estret entre dues muntanyes o penyals (mall.); cast. desfiladero, garganta. Dins un freu de la montanya, Costa Agre terra 57. Feya un freu esglayador, Alcover Rond. ii, 242.
|| 3. Distància o espai entre dues obertures, com entre finestra i finestra, entre portal i portal, etc. (Mall.). Lo cauall deu hauer... les barres primes e molt feses e gran freu de una a altra, Dieç Menesc. ii, 9.
    Fon.: fɾέw (or.); fɾέ̞w (bal.).
    Etim.: del llatí frĕtu, mat. sign. || 1. Segons Coromines (BDC, xix, 25), el pas de la t llatina a w en el cat. freu postula una forma llatina *fretĕu, derivada de fretu.