DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRUIR v. intr. o tr.
Gaudir; sentir viu plaer per la possessió de la cosa desitjada; cast. gozar, disfrutar. a) intr., amb el complement introduït per la preposició de. Segons aquella quantitat... fruem e contemplam de la gran amor, Llull Cont. 270, 5. Com los àngels... més fruesquen de vertut en vostres qualitats, ibid. 275, 14. Sinó lo fruhir de vós, bon lesús, Passi cobles 149. No devem fruir de les virtuts, mes usar, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 6.—b) tr. Lo sanct esperit se dóna tot a fruyr lo pare e lo fill, Llull Felix, pt. viii, c. 27. Es digne que entre nosaltres fruïxca lo repòs e glòria eternal, Villena Vita Chr., c. 268. D'aquestes oliues fruhiu la licor, Proc. olives 515. Fruint la quietud de la vesprada, Alcover Poem. Bíbl. 25.
    Fon.: fɾuí (Barc., Palma); fɾuíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir. Antigament tenia forma no incoativa en les persones que avui en dia són sempre incoatives (v. gr. fruen, avui frueixen).
    Etim.: pres del llatí fruĕre (clàssic frui), mat. sign.