DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRUIT m.: cast. fruto.
|| 1. Producte de la fertilització d'una planta, que conté les llavors dins un embolcall més o menys suculent, de dimensions i consistència variables segons les espècies. Hauia manat que del pomer que fruit leuaua hom pensàs bé, Llull Felix, pt. v, c. 2. Natura no comporta | que lo fruyt vert cayga sens que madure, Ausiàs March, cxv. Lo fruyt que ve primerench | corre perill de glaçades, Collell Flor. 60. Donar fruit: produir-ne Per ext.: a) Producte de la concepció; fill. Beneit fruit exí del vostro ventre, Serra Gèn. 166. Fruit de benedicció: fill de matrimoni llegítim.
|| 2. fig. Producte; profit, utilitat; allò que resulta, bo o dolent, d'una cosa. Farem fruit en paciència, Hom. Org. 3 vo. De qual sermó ix major fruyt?, Llull Blanq. 18. Lo fruyt d'amor de béns temporals són plaers, e lo fruyt d'amor de marit e muller són fills e filles, Tirant, c. 206. Ab gran fruyt que y feya la sua preycació, Boades Feyts 42. Per escampar als pobles los fruyts d'enteniment, Costa Poes. 61. «Treballar amb fruit» o «sense fruit»: treballar amb profit o sense profit. Els fruits d'una finca, d'una heretat, etc.: els productes, allò que se'n treu, els rèdits, a part de la propietat.
    Fon.: fɾúјt (or., occ., val., bal.); fɾwít (en part del dialecte valencià).
    Etim.: del llatí frūctu, mat. sign.