DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRUSTRAR v. tr.: cast. frustrar.
|| 1. Deixar sense efecte, portar a no res (un propòsit, un pla, un desig, etc.). Havent ja vista | lur art frustrada, Spill 9965. Vós aveu frustrat la sua esperansa, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Privar algú d'atènyer el que esperava, desitjava o podia obtenir. A fi que la dita Armesen no sia frustrada per dues veus de son dret, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 567). Y ell no fou frustrat de sa esperansa, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: fɾustɾá (Barc., Palma); fɾustɾáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí frustrare, mat. sign.
    Var. (vulgarisme): frustar (doc. segle XVI, ap. Hist. Sóller, i, 820).