Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fua
veure  2. fua
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUA f.
|| 1. Envestida; impuls per a agafar una cosa, per a fugir, etc. (Mall.); cast. ímpetu, embestida, acometida. Pegar fua: llançar-se impetuosament contra algú o alguna cosa. Prendre fua: adquirir impuls per a avançar impetuosament. Llavò pegaren fua a sa finestra fent mil bossins es vidres, Roq. 33. Envestirà es peixeter amb tanta de fua, Alcover Cont. 65. S'amollen amb més fua, Rosselló Many. 28. Esser de fua: tenir molta força per a començar una feina, una empresa, etc., però deixar-la anar aviat (Mallorca).
|| 2. Moment o etapa de més força, de més intensitat (Maestr.). «Este blat ara està a la fua»: està en el punt més alt de creixença. «Prompte haurà passat la fua del mal» (Benassal).
    Loc.

Anar fora fua: anar destentat, fora de si, estar molt exaltat d'una passió, com alegria, impaciència, entusiasme (Menorca).
    Fon.:
fúə (mall., men.); fúa (Maestr.).
    Etim.:
del llatí fūga, ‘fuita’.

2. FUA f.,
pronúncia dialectal, per fulla (Empordà, Sóller, Menorca).