DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUGA f.
|| 1. Fuita; acte de fugir; cast. fuga. Lo nom de Alexandre e la fama en fets d'armes, en un moment, ells tement, en fuga lançà, Quinto Curcio h 2 (ap. Aguiló Dicc.). Posar en fuga al enemich, fer fugir al enemich, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Moment o etapa de gran activitat, entusiasme o altra acció de poca durada; exaltament momentani; cast. fiebre, fuerte. «En els negocis hi ha èpoques de fuga i èpoques de calma». «Ara tenim una fuga de feina que fa por» (=tenim un excés de feina). Si sapigués que a mi la fuga no em dura més que un moment, Oller Pap. ix. La fuga dels vanos havia passat com una exhalació, Pons Auca 201. El xicot retenia les mans de la noia amb fuga dominadora, Llor Jocs 141.
|| 3. mús. Composició que desenvolupa un tema o temes donats, repetits en diferents tons segons les regles del contrapunt; cast. fuga.
|| 4. Cosa extraordinària, excés (Pobla de L.). «Haurem de fer una fuga per acabar».
    Fon.: fúɣə (Barc.); fúɣa (Val.); fúɟə (Palma).
    Etim.: pres del llatí fūga, mat. sign. || 1.