DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUGITIU, -IVA adj. i subst. m. i f.: cast. fugitivo.
|| 1. Que ha fugit. No fugien com a enemichs vençuts, mas axí com a servos fugitius, Tirant, c. 118. La filla vostra segona... siau certa fóra anada fugitiua per lo món, Villena Vita Chr., c. 218. Elias, fugitiu de l'odi sanguinari de Jezabel, Alcover Poem. Bíbl. 77.
|| 2. Fugaç, que se'n va ràpidament. I fugitives al meu entorn dansaren del cel les hores, Atlàntida vii. Al raig de llum fugitiva | claretja l'alt finestral, Guiraud Poes. 33.
    Fon.: fuʒitíw (Barc., Palma); fuʧitíw (Val.).
    Etim.: pres del llatí fugitīvu, mat. sign.