Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fulgent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULGENT adj.
Que fulgeix; cast. fulgente. Fulgents e resplandents, Collacions, 241 (ap. Aguiló Dicc.). En Peret duia una corbata mig nova de l'oncle, les sabates fulgents i el cabell igualat, Llor Hist. 116.
    Fon.:
fulʒén (Barc.); fulʤén (Cast.); fulʧént (Val.); fulʒént (Palma).
    Intens.
superl.: fulgentíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí fulgĕnte, mat. sign.