DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULGENT adj.
Que fulgeix; cast. fulgente. Fulgents e resplandents, Collacions, 241 (ap. Aguiló Dicc.). En Peret duia una corbata mig nova de l'oncle, les sabates fulgents i el cabell igualat, Llor Hist. 116.
    Fon.: fulʒén (Barc.); fulʤén (Cast.); fulʧént (Val.); fulʒént (Palma).
    Intens. superl.: fulgentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí fulgĕnte, mat. sign.