FULGURAR v. intr. Llançar raigs de llum; cast. fulgurar. Sa destra on un anell immortalment fulgura, Riber Sol ixent 18. Com els astres fulguren de nit, Carner Ofrena 69. Fon.: fuɫɣuɾá (Barc., Palma); fuɫɣuɾáɾ (Val.). Etim.: pres del llatí fulgŭrare, ‘llampegar’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.